4/25/2015

EXPOSICIÓ DELS TREBALLS DE PRIMER CICLE

Click to play this Smilebox collage


Us presentem una mostra dels cal.ligrames fets per l'alumnat de 1ESO i  també una selecció ( presentada al concurs literari del 23 d'abril) de les les auques realitzades per l'alumnat de 1ESO i  dels haikus fets pels alumnes de 2ESO de totes les classes  . També n'hi ha alguna foto que recull les targetes, amb recomanacions a la lectura, que sobre el llibre de Marina han fet els alumnes de Vanessa.

1/08/2015

ELS HAIKUS

PROJECTE DE CURS 2ESO:
El projecte previst enguany per a segon d'ESO són els haikus. Us mostrem exemples de composicions i uns enllaços a d'altres webs que poden ajudar a l'hora de crear-los.



L'haiku (haiku) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses; es tracta d'una composició breu de 3 versos  La seva poètica es basa en la sorpresa i l'embadaliment que produeix al poeta la contemplació de la natura. Els autors de haiku s'anomenen haijin.

Per a saber més: 



MICRORELATS

PROJECTE DE CURS 3ESO: MICRORELATS

                                                     Extensió: 100 paraules ( 10- 12 línies)

El microrelat és un text literari en prosa, molt breu, que té com a característica fonamental la narrativitat; és a dir, ha d’explicar una història, tenir un subjecte actor i desenvolupar una acció, ni que siga mínima (amb conflicte, canvi de situació i de temps). Un microrelat, per tant, no és senzillament un “text curt”. Aquesta és només una de les seves condicions, que comparteix amb altres produccions pròpies de la literatura breu.

El microrelat tampoc és el resum d’un conte o d’una novel·la, sinó que és una altra manera d’explicar històries. I aquí és on rau la clau de tot, en el fet d’explicar històries.
 El microrelat ha de tenir presentació, nus i desenllaç. Dit d’una altra manera, ha de proposar un conflicte que es resolga en acabar el text.
 El microrelat és l’essència d’allò que es vol explicar i s’ha de fer l’esforç d’explicar-ho amb la mínima quantitat d’elements possible. Els elements que el lector necessita per entendre i visualitzar la història que li volem transmetre.


Encara que semble estrany, un dels elements més importants dels microrelats és el títol. En un gènere tan breu, que disposa de tan poques línies, el títol no és només el títol, sinó que és també la primera línia, i no es pot pas desaprofitar. Ens ha d’aportar algun element, ens ha de donar la clau de la lectura o el començament de la història o, fins i tot, el final. Què volem dir, quan diem que el títol ens pot oferir el final? Volem dir que el títol s’entén quan acabem de llegir el relat.


Alguns exemples:

 DOS-CENTS DOTZE I DOS-CENTS TRETZE
Això diu que era un home molt pobre, molt pobre, i com que li agradaven les històries i les rondalles i no tenia diners per a comprar llibres i vivia a la ciutat -on ningú no sap contes-, se les va escriure ell. Quan la bona gent, compadida, li va regalar un devocionari perenne, un televisor vell i un trencaclosques nou, era ja massa tard i continuava escrivint-se contes i més contes. Com aquell que fa:
Dues notes a peu de pàgina s’havien enamorat. Com que vivien en pàgines encarades -la 212 i la 213-, eren felices a la llibreria, sense cap altre contratemps que alguna mà fullejadora d’un possible comprador.
Però un estudiant s’endugué el llibre i començaren a passar estones separades. Un dia l’estudiant en subratllà una i l’altra es va enfadar:”no m’agrada que em pintes”, digué, i tingueren una baralla. Portaven ja una setmana sense parlar-se quan l’estudiant deixà obert el llibre entre ambdues pàgines per anar a comprar tabac i fou atropellat per un cotxe. El pare del xicot volgué conservar per sempre la seua cambra tal com ell l’havia deixada: la cadira una mica separada de la taula, el cendrer ple de burilles, el llibre obert entre les pàgines 212 i 213...


( Amors impossibles de JOSEP VICENT MARQUÉS)

L'AUCA

PROJECTE DE CURS 1ESO: L'AUCA

Es tracta d'un conjunt de vinyetes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un sol full de paper, que fan referència als diferents episodis d'una biografia, d'una història, d'una efemèride, d'un tema, etc. 

La característica cabdal de l'auca és el fet que la llegenda al peu de l'estampa o vinyeta és escrita en vers, ja siga en rodolins, tercetes o quartetes. El dibuix s'ha d'ajustar al vers. A vegades hi ha fotografies. No s'ha de confondre amb el còmic, ja que el text d'aquest, no està condicionat per la mètrica i la rima, sinó que es troba dins de bombolles.
És recomanable evitar la rima fàcil amb gerundi o infinitiu.
També hi ha auques de diversos temes, com ara els zoològics, els jocs d'infantesa, les festes de l'any, biografies, dates, pobles i d'altres.
A diferència dels còmics, les auques es representen en una sola pàgina.